Independència o reformisme?

Després de la gran manifestació d’aquest 11S, Diada de Catalunya, no tinc cap mena de dubte de que el sentiment nacionalista català ha crescut moltíssim i posaria la mà al foc de que no és només degut a la situació actual de crisis, sino que s’hi han de sumar diversos factors que venen de molt enrere.

Ara que ja ha passat la manifestació i hem tingut l’oportunitat d’escoltar la opinió dels polítics, la gent del carrer, els medis de comunicació, els debats de tertulians, la visió dels economistes, etc… és hora de reflexionar sobre la situació actual.

Dintre del nacionalisme català hi ha la corrent independentista, amb el suport de partits polítics com ERCSI, i la corrent federalista que proposa el PSC. L’actual govern de la Generalitat (CiU) continua amb el seu joc de la puta i la ramoneta i desconec quina posició definitiva té al respecte però sembla que també opta per l’independència. D’altre banda, ICVEUiA defensa el dret del poble de Catalunya a triar de quina forma vol continuar la seva relació amb l’Estat espanyol.

En quant al nacionalisme espanyol, hi ha qui vol mantenir el model actual d’autonomies i qui vol un model més centralista com és el cas del PPC. El partit C’s també és contrari a qualsevol tipus de separació de Catalunya del Estat espanyol i al igual que el PPC, aboga per el “hem de remar tots junts per sortir d’aquesta” i acusa als partits independentistes de polititzar el malestar de la gent.

El que podem extreure en clar de tots aquests posicionaments és que hi ha un desgast enorme en la relació entre Catalunya i Espanya. Negar-ho seria enganyar-nos a nosaltres mateixos.

Si fem un exercici democràtic i sumem els escons dels partits en l’actual constitució del Parlament de Catalunya segons el seu posicionament a favor o en contra, ens trobarem amb aquesta realitat:

  • Independència: CiU + ERC + SI (62 + 10 + 3 = 75)
  • No independència: PSC + PP + C’s (28 + 18 + 3 = 49)
  • En blanc: ICV-EUiA (10)

Suposant que CiU es posiciona a favor de la independència podem veure que hi ha més escons a favor (75) que en contra (49). Però això només és la visió a nivell polític i òbviament caldria fer un referèndum per saber el que vol realment la gent.

Un procés cap a la independència de Catalunya o la posada en marxa d’un model federal a nivell estatal no és cap camí de roses. La primera opció topa directament amb l’article 2 de la Constitució Espanyola i la segona amb l’article 145 (i molts altres més segurament) però com vam veure fa poc, la Constitució no és intocable.

Treient de banda les dificultats del camí, el que realment importa és el que vol la gent. Si es donés l’oportunitat de votar a favor o en contra, la gent hauria de ser molt conscient de les conseqüències del seu vot i posteriorment, consecuent amb el resultat final d’un procés d’aquesta envergadura.

Pepe

 

Nota: No he tingut en compte l’opinió dels partits sense representació parlamentària per adjustar-me a l’actualitat política però crec que la seva veu també és molt important en aquest tipus de processos.

Advertisements
Independència o reformisme?

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s