Reflexió per al #25N

Demà hi ha eleccions a Catalunya i venen marcades per la polèmica del dret a la autodeterminació del poble català. Com que d’aquest tema ja se n’ha parlat prou, crec que ara és moment de reflexionar sobre altres temes també molt importants. Per axò, m’he llegit tots els programes que m’han arribat a casa i com cada any, els he trobat poc concrets e incomplerts. Per sort, vivim en la era de l’informació i el que no t’arriba a casa ho pots mirar per internet.

Després de donar una ullada als programes electorals de totes les candidatures que es presenten, vaig a donar la meva opinió sobre les actuals forces parlamentàries i algunes de les alternatives que més m’han agradat. Les he dividit en tres blocs basant-me en el tema central d’aquesta campanya:

1) A favor de l’autodeterminació

  • CiU: L’actual govern dels “millors”. Les seves polítiques neoliberals tenen com a objectiu malvendre el sector públic i privatitzar-ho tot (educació, sanitat, aigua, etc). Només cal sentir al conseller de Salut recomanan que la gent es faci d’una mútua per veure de que parlo. A més de les retallades, repressió o repagaments marca de la casa també ens trobem amb suposats casos de corrupció a les seves llistes (veure nº3 per Barcelona o nº4 per Girona per exemple).
  • CUP-Alternativa d’Esquerres: Municipalistes. Proposen una política d’abaix cap a dalt on el sistema econòmic estigui al servei de les persones i no al revés. Defensen la nacionalització dels sectors estratègics (bancs, energia, aigua, etc) i la democratització d’aquests amb la participació directa del poble. Aposten per una auditoria del deute.
  • ERC: Tot el seu programa està molt orientat a un Estat propi en forma de República no presidencial. Enfatitzen els drets, la participació ciutadana, la transparència, la lluita contra la corrupció i una major separació de poders. És un partit marcat pel seu passat al tripartit i això li pot passar factura.
  • SI: Coalició de diversos partits que proposa reforçar el sector públic i el control de la corrupció d’aquest amb més participació ciutadana. Entre altres propostes també inclouen la creació d’una banca pública. Altres temes com l’educació, la sanitat o la cultura estan molt centrats en l’Estat propi com ERC.

2) En contra de l’autodeterminació

  • Ciutadans: Un programa ple de picades d’ullet al malestar de la població: rescatar a les persones i no als bancs, defensar que la salut, l’educació i els serveis socials son un dret i no un negoci i proposar reformes democràtiques.
  • PPC: La versió “catalana” del PP estatal. Ha pactat amb CiU i viceversa. Treient el tema nacional, PPC i CiU son les dues cares de la mateixa moneda. Partits a les ordres de la Troika. La seva campanya també es centra en fer servir el nacionalisme com a cortina de fum per tapar les retallades del govern central.
  • PSC: Amb el temps s’ha anat tornant cada cop més en la versió “catalana” del PSOE. El discurs socialista de defensar els drets socials i l’estat del benestar s’esfuma al recordar l’última etapa tripartit i l’anomenada socio-vergència en temes de corrupció a la Sanitat (pactes de silenci amb CiU).
  • PxC: Plataforma per Catalunya és un partit 100% xenòfob. Exposa als inmigrants com a culpables dels nostres problemes i això no és veritat. Arguments com que abusen de la Sanitat o ens trueuen la feina son totalment falsos. La sanitat la paguem entre TOTS amb impostos indirectes (IVA per exemple) i en quant a la feina, nosaltres ara estem patint (sobretot els joves) el que han patit ells: tenir que marxar del pais per trobar feina i guanyar-nos la vida dignament. Qui pensi que ens treuen la feina que parli primer amb els empresaris que els contracten de forma precària abans de fer cap judici.

3) Ni a favor, ni en contra

  • ICV-EUiA: Ecologistes i d’esquerres. Aquesta és la seva carta de presentació. El seu programa defensa molt els drets socials, el sector públic amb propostes com la creació d’una banca pública i aposta per una major participació ciutadana i estan a favor d’una auditoria del deute. També és un partit marcat pel seu passat al tripartit.
  • Escons en Blanc: Representen el vot en blanc computable. La millor opció per fer un vot de càstig. Si guanyen un escó renuncien al sou i deixen la cadira buida tota la legislatura.
  • Pirates de Catalunya: Democràcia directa, dret a decidir-ho tot. Una opció molt interessant per tots aquelles que estan farts del paper que fan els nostres representants polítics. Això si, les propostes han de respectar la declaració universal dels  drets humans, l’ideari pirata i la decisió de l’assemblea.

La meva conclusió es que, si els partits compleixen amb el seu programa, els independents haurien de votar a forces com la  CUP-AE, ERC, ICV-EUiA o SI, els no independents a ICV-EUiA o Ciutadans, els que estan farts de tots a Escons en Blanc i els que volen democràcia directa sense cap programa a Pirates.

Pepe

PD: Un altre factor molt important alhora de triar un partit és el seu deute amb les entitats financeres.

Advertisements
Reflexió per al #25N

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s