La llibertat dels altres

Fa poc la meva consciència es preguntava… Fins quan s’ha de lluitar si els altres no volen o no són capaços?

Aquí em trobo amb una contradicció. Crec que, com diu la dita popular, “la llibertat d’un acaba on comença la dels altres” i per tant, s’ha de respectar a la gent que no s’interessa per aquelles coses que li afecten tan directament a la seva vida com la política, l’economia, l’ecologia, les injustícies socials, etc. Però que succeeix quan la seva llibertat de no moure fitxa coarta la llibertat dels altres? On està l’equilibri?

A vegades, tal com hem vist al llarg de la història, és necessària la participació d’una nació sencera per assolir canvis i progressar. En la nostra societat actual, un individu sol no pot ser plenament lliure sense el recolzament i la força de la resta. Quan el conjunt falla, passem de ser aliats a ser les nostres pròpies cadenes. Què hem de fer aleshores?

Pepe

 

Advertisements
La llibertat dels altres

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s