Procés Constituent, on vas?

Des de la constitució del moviment del Procés Constituent al 2013, arran de la presentació d’un manifest per un procés constituent a Catalunya per part de l’Arcadi Oliveres i la Teresa Forcades en un programa de la televisió pública catalana, hi han hagut una sèrie d’esdeveniments que han influit en el rumb d’aquest moviment.

  1. L’aparició de Podemos com una força rupturista d’àmbit estatal amb alt contingut social que es presenta a les eleccions europees de 2014 defensant el dret a l’autodeterminació dels pobles en el seu programa polític
  2. El procés participatiu del 9N on independentistes i (con)federalistes ens vam posar d’acord per votar Sí-Sí en clau de ruptura per obrir un procés constituent unilateral a Catalunya
  3. La sensació d’un desinflament del moviment sobiranista degut a les batalles partidistes al Parlament a l’hora d’acordar un full de ruta comú
  4. La intenció de convocar unes eleccions anticipades a Catalunya pel 27S que les forces sobiranistes volen interpretar en clau plebiscitària per “emular” el referèndum que no va permetre l’Estat
  5. La constitució de tot una sèrie de candidatures populars “de conflluència” per a les pròximes eleccions municipals del 24M on les aliances son diverses i, depenent del municipi, no necessàriament marcades per l’eix nacional
  6. El creixement i decreixement de les espectatives de Podemos quan Ciutadans dona el salt a l’àmbit estatal presentant-se també com una força de (re)canvi a través d’un discurs “anticasta” similar [1]
  7. La convocatòria d’eleccions generals a finals d’any sense que s’hagi concretat una data al respecte

Darrerament, el Procés Constituent s’ha convertit en un espai de debat partidista on, entre totes les parts, s’ha generat un ambient de desconfiança entre companys i companyes i, inclús, s’han tingut alguns comportament antidemocràtics.

Sota aquest context polític, han sorgit dos posicionaments legítims vers el principi fundacional del moviment:

Els sota-signants fem una crida a la ciutadania de Catalunya a adherir-se a aquest manifest que té per objectiu la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país és el que desitja.

Hi ha un sector que, sense necèssitat de ser independentista, defensa un procés constituent unilateral (a través d’una DUI) per motius diferents i no excloents:

  1. La hipotèsi de que, arran de les espectatives electorals en l’àmbit estatal, les forces que defensen l’autodeterminació (IU i Podemos) no sortiran guanyadores en la pròxima cita electoral [1][2]
  2. La  certesa jurídica de que, sense DUI, Catalunya continua sent una Comunitat Autònoma subjecta a la legalitat i jerarquia de l’Estat i, per tant, qualsevol impuls o suport institucional a un procés constituent català serà impugnat i invalidat a instàncies de qualsevol partit o institució d’àmbit estatal

Hi ha un altre sector que, en canvi, creu que s’ha d’engegar un procés constituent subordinat a l’Estat, principalment, pels següents motius:

  1. La hipotèsi de que Podemos aconseguirà ser majoria i “obrir els candaus” del règim del 78 a través d’un procés constituent espanyol on es pugui parlar de tot
  2. La desconfiança de que pugui sortir un model de país rupturista a través d’un procés constituent liderat per, tal i com apunten els sondejos, CDC o ERC [3]

Probablement, el segon argument del dos sectors son complementaris i els podem compartir tots i totes a dia d’avui. El problema resideix en el primer argument, és a dir, en quin àmbit territorial ens hem de focalitzar per tal d’assolir el canvi social…

  • Si apostem per la via unilateral a Catalunya i desconfiem de l’Esquerravergència, hem d’ampliar la base sobiranista i recolzar l’espai polític “Per la ruptura” (impulsat per la CUP i la Crida Constituent)
  • Si apostem per canviar la legalitat de l’Estat i confiem en que es respectarà la voluntat del poble català, hem de convencer als sobiranistes i recolzar electoralment a Podemos o IU / ICV-EUiA
Però el cicle electoral d’aquest any ens planteja l’oportunitat d’anar més enllà d’aquesta dicotomía i, per tant, de reflexionar sobre una tercera via:
  • Si apostem per la CUP-CridaConstituent a les eleccions del 27S i per Podemos a les generals, estem garantint les dues vies de ruptura posant els ous en dos cistells diferents

Aquesta tercera via és molt factible si, a l’espai “Per la ruptura“, s’acorda el compromís d’engegar un debat i referèndum vinculant sobre la nostra relació amb altres pobles o Estats (independència, associació o con-federació) en el marc d’una Catalunya independent.

La contra que deriva d’aquesta tercera via és que una disminució de l’electorat de Podemos a les catalanes podria arribar a afectar negativament a aquesta formació a les generals però això s’escapa de la nostra responsabilitat com a moviment perquè estarem actuant des de la coherència del nostre principi fundacional. [4]

En conclusió, ara és el moment de demostrar que podem tenir un debat seriós i argumentat, escoltant a tothom, sobre el nostre posicionament col·lectiu com a Procés Constituent davant de l’actual context polític o si, pel contrari, tornem a caure en la lògica dels partits clàssics on només prima quina posició surt guanyadora i punt.

Pepe

(membre actiu del Procés Constituent)

 

[1] Els sondejos de l’intenció de vot a les eleccions generals demostren aquest canvi de tendència on es veu clarament un decreixement de PP, UPyD i Podemos a favor de C’s

[2] Les eleccions andaluses han sigut la primera prova de foc de Podemos després de les europees i el procés d’estructuració orgànica com a partit. Els resultats han sigut bons (15 de 109 escons) però no suficients com per inciar el canvi que es proposa aquesta formació. Ara caldrà estar atents als resultats de les eleccions autonòmiques que tindran lloc al maig.

[3] La darrera enquesta del CEO (desembre de 2014), sobre l’intenció de vot a les eleccions al Parlament, estima un empat entre les formacions de CiU i ERC amb 34-36 escons, seguides de C’s (14-16), PSC (13-14), PP (11-12), Podemos (9-11), CUP  (7-8) i ICV-EUiA (7-8)

[4] La darrera enquesta del CEO (desembre de 2014), sobre l’intenció de vot a les eleccions al Congrés a Catalunya, estima un empat entre les formacions de CiU i Podemos amb 10-12 escons, seguides d’ERC (8-9), PSC (6-7), PP (4-5), C’s (2) i ICV-EUiA (1-2)

Advertisements
Procés Constituent, on vas?

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s