No volem triar entre soberanisme i “sí se puede”, ho volem tot!

Personalment, sóc dels que considera que els eixos social i nacional son indissociables perquè crec que la independència és un medi / canal / eina per trencar amb el règim del 78. És a dir, una ruptura que obre la oportunitat de construir un nou model socioeconòmic a través d’un procés constituent popular, participatiu i inclusiu.

Un cop aclarida la meva posició al respecte, també haig de dir que sóc conscient de que molta gent amb la que comparteixo l’afany de justícia social i ambiental no comparteixen aquesta mateixa visió. Partint d’aquesta hipotesi, en un context electoral molt calent que ens absorveix i marca el calendari, crec que hem de cercar fòrmules d’entesa que vagin més enllà de la lògica institucional.

La proposta que exposaré a continuació parteix del supòsit de que hi ha consens en que el subjecte principal del canvi / ruptura és el conjunt de moviments socials, lluites populars i organitzacions polítiques que s’han deixat la pell contra l’austericidi i altres polítiques dictades pels mercats. En un segon pla però no menys important, hi hauria tota la gent que, sense implicar-se en el dia dia de les lluites, és conscient del que hi ha en joc i està disposada a recolzar i, inclús, formar part d’aquest subjecte polític. Pot sonar una mica “avantguardista” però és la realitat que he viscut aquests darrers anys com activista.

Un poder popular i dos instruments electorals

Si quieres resultados diferentes, no hagas siempre lo mismo

Albert Einstein

Què passaria si invertisim la dinàmica electoral i, en comptes de construir la unitat1 entorn a una candidatura, la construisim entorn al poder popular2?

És cert que tenim diferències (alguns de matís i altres de fons) però també que tenim moltes coincidències. Si som capaces de dissenyar un espai polític basat en el respecte i reconeixement mutu, on s’incorporin mecanismes representatius de la nostra pluralitat, ho podrem tot. Potser val la pena intentar-ho, no?

Com resolem les diferencies de matís i de fons sobre sense renunciar al disens? Partint de la base de que estem construint un espai híbrid de poder popular i institucional sota el principi de “manar obeint”, tenim dos sistemes diferents (però complementaris) de representar el disens:

  • Democràcia líquida: quan hi han matissos en temes on coincidim força (eix social) es pot consultar a les bases i ponderar la visió col·lectiva a l’hora d’emetre un posicionament polític
  • Dues candidatures: quan hi han temes de fons que necessiten un posicionament clar d’inici (eix nacional) és necessàri crear diferents instrumentals electorals que puguin recollir el suport popular de les sensibilitats majoritàries

Per tant, quina és la proposta d’unitat popular? Una mateixa estructura organitzativa i dues candidatures electorals. Les candidatures serien merament instrumentals i defensarien les polítiques socioambientals i nacionals que emanarien d’aquest espai polític ampli on confluirien moviments, lluites, organitzacions, gent a títol individual a través d’assemblees obertes, etc.

En quant a l’eix social, les dues candidatures defensarien les mateixes polítiques incorporant el sistema de democràcia líquida en cas de disensos (segurament entorn mesures econòmiques) i, en quant a l’eix nacional, hi hauren dos òrgans diferenciats que dictarien les polítiques nacionals que hauria de defensar cada candidatura (per ser un tema de fons).

NOTA: És important no confondre les taules de polítiques nacionals (autodeterminista i soberanista) amb les candidatures, aquestes taules serien dos òrgans d’una mateixa estructura organitzativa que tindrien competències exclusives en aquesta matèria.4

Sí se puede (si hi ha voluntat política)

La historia es nuestra y la hacen los pueblos

Salvador Allende

La proposta presenta una fòrmula que permet recollir tot el suport popular d’abaix a l’esquerra sense obligar a fer cap renuncia als agents implicats. La idea base és que la legitimitat democràtica de les eleccions del 27S determini el pes de cadascuna de les taules de polítiques nacionals3 (autodeterminista i soberanista) evitant el debat i conflicte intern en una qüestió tan important i de fons a Catalunya (i la resta de Països Catalans).

En definitiva, que sigui el poble lliure i sobirà qui, des de la radicalitat democràtica, determini el nostre rumb des d’un bon inici.

Pepe C.

 

[1] La unitat no s’ha de confondre mai amb uniformitat. La unitat ha de partir de la confluència (paraula de moda) i no de la convergència.

[2] El poder popular és un concepte abstracte, dinàmic i difús que ens ha acompanyat al llarg de la història. Per aterrar-ho una mica, m’atreveria a dir que és una terminología que engloba a tots aquells agents socials, polítics i culturals que identifiquem com a motor de canvis, generadors de contrahegemonía i defensors del bé comú.

[3] La divisió de l’esquema gràfic està basada en les forces polítiques que s’han posicionat clarament favorables a una república catalana (sobiranistes) i les que no (autodeterministes). És una divisió susceptible a haver-hi errors.

[4] Disculpes als col·lectius que es poden sentir molestos per sortir a l’esquema gràfic.

Advertisements
No volem triar entre soberanisme i “sí se puede”, ho volem tot!

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s