Emancipació nacional, alliberament social i ruptura democràtica

Avui és dia de reflexió (segons la Llei electoral) i, malgrat que la majoria ja portem reflexionant setmanes, mesos o inclús anys, no ens vé d’un dia més. Realment, crec aquest dia està més pensat perquè pugui descansar la gent que ha estat en campanya que no pas per reflexionar. De totes maneres, benvingut sigui aquest parentèsis electoral.

Anant al tema. Aquest 27S s’ha convertit en un plebísicit per la independència on els vots de Junts pel Sí (CDC, ERC, MES, DC) i la CUP comptaran com un Sí i la resta de forces, malgrat no posicionar-se o inclús tenir independentistes en les seves files, comptaran com un No.

Això vol dir que, si hi ha una majoria de vots a les dues candidatures del Sí, sense comptar els vot independentista a altres candidatures, hi haurà un mandat democràtic clar per iniciar un procés cap a la independència de Catalunya.

En cas contrari, segurament ens trobarem que hi haurà una majoria constituent formada per Junts pel Sí, CUP i Catalunya Sí Que Es Pot on aquestes forces s’hauran de posar d’acord per iniciar un procés constituent no subordinat a l’Estat espanyol.

Emancipació nacional

En qualsevol cas, aquest 27S s’iniciarà un procés constituent que ha de tenir dos objectius bàsics: l’alliberament social i la ruptura democràtica. Si el resultat d’aquest procés acaba sent una reproducció del model democràtic i socioeconòmic de l’Estat espanyol en petit, no hi haurà cap alliberament per la majoria de la població, és a dir, per les classes populars.

Alliberament social

El resultat d’aquest procés ha de dotar-nos de les eines necessàries per assolir les múltiples sobiranies: alimentària, energètica, econòmica, etc. Entre d’altres, cal treballar per una igualtat efectiva i respecte total per la identitat de gènere, el reconeixement del treball domèstic i de cures, la conciliació de la vida personal, laboral i familiar i la participació política (a través de la reducció de la jornada de treball p. ex.), la reapropiació col·lectiva dels bens comuns (terra, aigua, energia, …), el dret al propi cos, la protecció de la natura i conservació d’un entorn sa on viure, etc.

Ruptura democràtica

I, si volem evitar la gestació d’una classe dominant, corrupta i plena de privilegis, cal trencar amb el model de governança representativa actual i caminar cap a la participació directa i l’autogovern. Això no implica que tothom hagi d’estar tot el dia participant en política però sí que qualsevol que ho desitgi pugui fer-ho a través de canals democràtics i/o la delegació de funcions i responsabilitats (sota mandat popular).

Aquesta és la única forma d’evitar que la voluntat d’un poble es vegi traida quan els i les càrrecs electes “no ens representen”. Cal incloure mecanismes horizontals de control i transparència com la revocació de càrrecs, iniciativa popular i referèndum vinculants, pressupostos participatius, auditories ciutadanes, fiscalització per sorteig, etc.

Conclusió

En definitiva, per fer efectiu l’alliberament social, cal una ruptura democràtica i, per assolir aquesta ruptura, és necessàri un procés d’emancipació nacional. Una concatenació d’esdeveniments que fan indissociable la lluita social i nacional.

Per aquesta raó i pel mèu rebuig a qualsevol discurs identitari i/o de la por, aquest diumenge 27S votaré a la CUP Crida Constituent. Governem-nos!!!

Pepe

Advertisements
Emancipació nacional, alliberament social i ruptura democràtica

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s