Lectura de les eleccions plebiscitàries del 27S

Analitzant les 9 candidatures presentades i, en un context polític de polarització entre el Sí i el No, es fa complicat identificar i situar el posicionament de totes les candidatures respecte a la independència de Catalunya.

Actualment, segons qui fa la valoració, estem veient tres lectures diferents del plebiscit del 27S (segons el % de vots amb un 99,97% escrutat):

Lectura

JxSí

CUP

PP

PSC

C’s

UDC

CSQEP

Altres

Independentista

No

Abstenció

Unionista

No

No

Sense guanyador

No

???

39,54%

8,21%

8,50%

12,73%

17,92%

2,51%

8,94%

1,12%

47,75%

39,15%

12,57%

D’aquestes lectures podem extreure que tothom té molt clares les posicions de JxSí, CUP, PP, PSC i C’s. En canvi, la resta tenen diferents interpretacions. Anem a analitzar-les una a una per cercar la visió més exacta possible.

El cas d’UDC, partint de que s’ha presentat en solitari degut al seu desacord intern a l’hora de defensar la independència, fet que ha provocat la ruptura de la coalició amb CDC (CiU) i una escissió interna (DC) que ha anat a JxSí, podríem identificar-la com dins del bloc del No. En aquest bloc també podríem sumar Ganemos (sector unionista de Podem Catalunya) i Recortes Cero – Els Verds pel seu contingut programàtic.

Per una altra banda, les candidatures de CSQEP i Pirates s’han definit clarament en contra de que aquestes eleccions siguin plebiscitàries i han defensat un referèndum (acordat i desobedient respectivament). Per tant, juntament amb el PACMA per la seva indefinició programàtica, aquestes tres candidatures formaríen el bloc dels “no posicionats”.

Per tant, ens trobem amb unes eleccions plebiscitàries on han votat aproximadament un 48% d’independentistes, un 43% d’unionistes i un 9% d’indefinits (CSQEP bàsicament) que seran determinants quan es posicionin.

Una posició que haurà d’esperar als resultats de les pròximes eleccions estatals per veure si hi ha possibilitat de reforma / terceres vies o, si pel contrari, es produeix un tancament de qualsevol possibilitat de canvi a l’Estat. Arribats a aquest punt, els indefinits apostaran per la ruptura o pel continuisme del règim borbònic del 78?

Pepe

PD: Una altre tema a banda és que, anant més enllà de la lectura d’una persona un vot, podem veure que territorialment tan sols hi ha sis comarques de Catalunya on han guanyat els partits contraris a la independència i al dret a decidir. Una dada prou important com per ser ignorada.

Advertisements
Lectura de les eleccions plebiscitàries del 27S

Emancipació nacional, alliberament social i ruptura democràtica

Avui és dia de reflexió (segons la Llei electoral) i, malgrat que la majoria ja portem reflexionant setmanes, mesos o inclús anys, no ens vé d’un dia més. Realment, crec aquest dia està més pensat perquè pugui descansar la gent que ha estat en campanya que no pas per reflexionar. De totes maneres, benvingut sigui aquest parentèsis electoral.

Anant al tema. Aquest 27S s’ha convertit en un plebísicit per la independència on els vots de Junts pel Sí (CDC, ERC, MES, DC) i la CUP comptaran com un Sí i la resta de forces, malgrat no posicionar-se o inclús tenir independentistes en les seves files, comptaran com un No.

Això vol dir que, si hi ha una majoria de vots a les dues candidatures del Sí, sense comptar els vot independentista a altres candidatures, hi haurà un mandat democràtic clar per iniciar un procés cap a la independència de Catalunya.

En cas contrari, segurament ens trobarem que hi haurà una majoria constituent formada per Junts pel Sí, CUP i Catalunya Sí Que Es Pot on aquestes forces s’hauran de posar d’acord per iniciar un procés constituent no subordinat a l’Estat espanyol.

Emancipació nacional

En qualsevol cas, aquest 27S s’iniciarà un procés constituent que ha de tenir dos objectius bàsics: l’alliberament social i la ruptura democràtica. Si el resultat d’aquest procés acaba sent una reproducció del model democràtic i socioeconòmic de l’Estat espanyol en petit, no hi haurà cap alliberament per la majoria de la població, és a dir, per les classes populars.

Alliberament social

El resultat d’aquest procés ha de dotar-nos de les eines necessàries per assolir les múltiples sobiranies: alimentària, energètica, econòmica, etc. Entre d’altres, cal treballar per una igualtat efectiva i respecte total per la identitat de gènere, el reconeixement del treball domèstic i de cures, la conciliació de la vida personal, laboral i familiar i la participació política (a través de la reducció de la jornada de treball p. ex.), la reapropiació col·lectiva dels bens comuns (terra, aigua, energia, …), el dret al propi cos, la protecció de la natura i conservació d’un entorn sa on viure, etc.

Ruptura democràtica

I, si volem evitar la gestació d’una classe dominant, corrupta i plena de privilegis, cal trencar amb el model de governança representativa actual i caminar cap a la participació directa i l’autogovern. Això no implica que tothom hagi d’estar tot el dia participant en política però sí que qualsevol que ho desitgi pugui fer-ho a través de canals democràtics i/o la delegació de funcions i responsabilitats (sota mandat popular).

Aquesta és la única forma d’evitar que la voluntat d’un poble es vegi traida quan els i les càrrecs electes “no ens representen”. Cal incloure mecanismes horizontals de control i transparència com la revocació de càrrecs, iniciativa popular i referèndum vinculants, pressupostos participatius, auditories ciutadanes, fiscalització per sorteig, etc.

Conclusió

En definitiva, per fer efectiu l’alliberament social, cal una ruptura democràtica i, per assolir aquesta ruptura, és necessàri un procés d’emancipació nacional. Una concatenació d’esdeveniments que fan indissociable la lluita social i nacional.

Per aquesta raó i pel mèu rebuig a qualsevol discurs identitari i/o de la por, aquest diumenge 27S votaré a la CUP Crida Constituent. Governem-nos!!!

Pepe

Emancipació nacional, alliberament social i ruptura democràtica

Procés Constituent, on vas?

Des de la constitució del moviment del Procés Constituent al 2013, arran de la presentació d’un manifest per un procés constituent a Catalunya per part de l’Arcadi Oliveres i la Teresa Forcades en un programa de la televisió pública catalana, hi han hagut una sèrie d’esdeveniments que han influit en el rumb d’aquest moviment.

  1. L’aparició de Podemos com una força rupturista d’àmbit estatal amb alt contingut social que es presenta a les eleccions europees de 2014 defensant el dret a l’autodeterminació dels pobles en el seu programa polític
  2. El procés participatiu del 9N on independentistes i (con)federalistes ens vam posar d’acord per votar Sí-Sí en clau de ruptura per obrir un procés constituent unilateral a Catalunya
  3. La sensació d’un desinflament del moviment sobiranista degut a les batalles partidistes al Parlament a l’hora d’acordar un full de ruta comú
  4. La intenció de convocar unes eleccions anticipades a Catalunya pel 27S que les forces sobiranistes volen interpretar en clau plebiscitària per “emular” el referèndum que no va permetre l’Estat
  5. La constitució de tot una sèrie de candidatures populars “de conflluència” per a les pròximes eleccions municipals del 24M on les aliances son diverses i, depenent del municipi, no necessàriament marcades per l’eix nacional
  6. El creixement i decreixement de les espectatives de Podemos quan Ciutadans dona el salt a l’àmbit estatal presentant-se també com una força de (re)canvi a través d’un discurs “anticasta” similar [1]
  7. La convocatòria d’eleccions generals a finals d’any sense que s’hagi concretat una data al respecte

Darrerament, el Procés Constituent s’ha convertit en un espai de debat partidista on, entre totes les parts, s’ha generat un ambient de desconfiança entre companys i companyes i, inclús, s’han tingut alguns comportament antidemocràtics.

Sota aquest context polític, han sorgit dos posicionaments legítims vers el principi fundacional del moviment:

Els sota-signants fem una crida a la ciutadania de Catalunya a adherir-se a aquest manifest que té per objectiu la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país és el que desitja.

Hi ha un sector que, sense necèssitat de ser independentista, defensa un procés constituent unilateral (a través d’una DUI) per motius diferents i no excloents:

  1. La hipotèsi de que, arran de les espectatives electorals en l’àmbit estatal, les forces que defensen l’autodeterminació (IU i Podemos) no sortiran guanyadores en la pròxima cita electoral [1][2]
  2. La  certesa jurídica de que, sense DUI, Catalunya continua sent una Comunitat Autònoma subjecta a la legalitat i jerarquia de l’Estat i, per tant, qualsevol impuls o suport institucional a un procés constituent català serà impugnat i invalidat a instàncies de qualsevol partit o institució d’àmbit estatal

Hi ha un altre sector que, en canvi, creu que s’ha d’engegar un procés constituent subordinat a l’Estat, principalment, pels següents motius:

  1. La hipotèsi de que Podemos aconseguirà ser majoria i “obrir els candaus” del règim del 78 a través d’un procés constituent espanyol on es pugui parlar de tot
  2. La desconfiança de que pugui sortir un model de país rupturista a través d’un procés constituent liderat per, tal i com apunten els sondejos, CDC o ERC [3]

Probablement, el segon argument del dos sectors son complementaris i els podem compartir tots i totes a dia d’avui. El problema resideix en el primer argument, és a dir, en quin àmbit territorial ens hem de focalitzar per tal d’assolir el canvi social…

  • Si apostem per la via unilateral a Catalunya i desconfiem de l’Esquerravergència, hem d’ampliar la base sobiranista i recolzar l’espai polític “Per la ruptura” (impulsat per la CUP i la Crida Constituent)
  • Si apostem per canviar la legalitat de l’Estat i confiem en que es respectarà la voluntat del poble català, hem de convencer als sobiranistes i recolzar electoralment a Podemos o IU / ICV-EUiA
Però el cicle electoral d’aquest any ens planteja l’oportunitat d’anar més enllà d’aquesta dicotomía i, per tant, de reflexionar sobre una tercera via:
  • Si apostem per la CUP-CridaConstituent a les eleccions del 27S i per Podemos a les generals, estem garantint les dues vies de ruptura posant els ous en dos cistells diferents

Aquesta tercera via és molt factible si, a l’espai “Per la ruptura“, s’acorda el compromís d’engegar un debat i referèndum vinculant sobre la nostra relació amb altres pobles o Estats (independència, associació o con-federació) en el marc d’una Catalunya independent.

La contra que deriva d’aquesta tercera via és que una disminució de l’electorat de Podemos a les catalanes podria arribar a afectar negativament a aquesta formació a les generals però això s’escapa de la nostra responsabilitat com a moviment perquè estarem actuant des de la coherència del nostre principi fundacional. [4]

En conclusió, ara és el moment de demostrar que podem tenir un debat seriós i argumentat, escoltant a tothom, sobre el nostre posicionament col·lectiu com a Procés Constituent davant de l’actual context polític o si, pel contrari, tornem a caure en la lògica dels partits clàssics on només prima quina posició surt guanyadora i punt.

Pepe

(membre actiu del Procés Constituent)

 

[1] Els sondejos de l’intenció de vot a les eleccions generals demostren aquest canvi de tendència on es veu clarament un decreixement de PP, UPyD i Podemos a favor de C’s

[2] Les eleccions andaluses han sigut la primera prova de foc de Podemos després de les europees i el procés d’estructuració orgànica com a partit. Els resultats han sigut bons (15 de 109 escons) però no suficients com per inciar el canvi que es proposa aquesta formació. Ara caldrà estar atents als resultats de les eleccions autonòmiques que tindran lloc al maig.

[3] La darrera enquesta del CEO (desembre de 2014), sobre l’intenció de vot a les eleccions al Parlament, estima un empat entre les formacions de CiU i ERC amb 34-36 escons, seguides de C’s (14-16), PSC (13-14), PP (11-12), Podemos (9-11), CUP  (7-8) i ICV-EUiA (7-8)

[4] La darrera enquesta del CEO (desembre de 2014), sobre l’intenció de vot a les eleccions al Congrés a Catalunya, estima un empat entre les formacions de CiU i Podemos amb 10-12 escons, seguides d’ERC (8-9), PSC (6-7), PP (4-5), C’s (2) i ICV-EUiA (1-2)

Procés Constituent, on vas?