En el meu anterior post, titulat Sondejos i resultats electorals. L’ou o la gallina? , afirmava que “la lògica del vot útil és una de les majors perversions del joc electoral de la democràcia representativa“.
Abans d’aprofundir aquesta qüestió, voldria aprofundir en la conceptualització de la democràcia i, a continuació, abordar la elecció de càrrecs públics.
Definint la democràcia
En contraposició a l’aristocràcia, la democràcia és un sistema d’organització social i política on el poder resideix en la col·lectivitat, és a dir, en el conjunt del poble sobirà. El terme prové del grec: demokratia = demos (poble) + kratos (poder).
A partir d’aquesta definició, caldria preguntar-se si el sistema de democràcia representativa que han adoptat la majoria de països del món seria més una sort d’aristocràcia “democràtica” que una democràcia (sense etiquetes).
Aquesta pregunta està subjecte a diferents interpretacions i caldria aprofundir en les tres dimensions de la democràcia per cercar una resposta:
- Democràcia representativa (indirecta) o govern representatiu. La ciutadania escull representants que conformen el poder legislatiu (Parlament i/o Senat) i no estan subjectes a un mandat imperatiu. Té el seu origen en el constitucionalisme liberal.
- Democràcia participativa (semidirecta): És una evolució de la democràcia representativa complementada amb mecanismes de democràcia directa (referèndums, ILPs, pressupostos participatius, etc). En algunes Constitucions s’inclou l’activació automàtica de mecanismes de democràcia directa davant certes casuístiques. Per exemple, un referèndum de ratificació d’una reforma constitucional o d’un tractat internacional. En la resta de casos, tot i que es requereixi un aval previ (a través de la recollida de signatures o similar), l’activació d’un mecanisme de democràcia directa requereix l’aprovació de la corresponent cambra de representants o del govern.
- Democràcia directa: La ciutadania escull delegats que estan subjectes a un mandat imperatiu. La iniciativa legislativa recau en el conjunt de la ciutadania, a través de delegats o mecanismes de democràcia directa, incloent-hi la possiblitat de revocar càrrecs i lleis.
Partint de la definició clàssica de democràcia, podríem afirmar que la democràcia directa seria la dimensió més propera al concepte de democràcia. De fet, durant la Revolució Francesa, el sistema de govern representatiu (anomenat democràcia representativa més endavant) va nèixer en contraposició a la democràcia (directa).
En qualsevol cas, totes les dimensions de la democràcia requereixen la elecció de persones per assumir responsabilitats col·lectives i exercir de càrrecs públics. Tot seguit, abordarem aquesta qüestió.
LA NECESSITAT D’UN SISTEMA ELECTORAL
Tal i com deiem abans, qualsevol sistema democràtic requereix un sistema d’elecció de persones (sufragi passiu) que assumiran responsabilitats col·lectives amb cert grau d’autonomia política:
- Mandat representatiu: Les candidatures es presenten i, si surten escollides, tenen llibertat plena per legislar sense cap condicionant previ, incloent-hi el seu propi programa electoral.
- Mandat programàtic: Les candidatures registren el seu programa electoral o de govern abans de l’inici de la campanya electoral i, si surten escollides, estan obligades per llei a complir el programa registrat.
- Mandat imperatiu: Les candidatures es presenten i, si surten escollides, actuen com a corretja de transmissió de la seva circumscripció electoral i, en cas d’incompliments, poden patir la revocació del càrrec.
Com escollir aquestes persones, és a dir, el disseny del sistema electoral, està carregat de decisions polítiques que tenen conseqüències en la participació electoral i la capacitat d’incidència de cada votant (sufragi actiu).
El disseny de sistemes electorals, a banda de la càrrega política, té un alt grau de complexitat tècnica. Hi ha moltes variables a tenir en compte com la mida de les circumscripcions (circumscripció única o divisió territorial), el nombre d’escons a escollir (districtes uninominals o plurinominals), la barrera electoral, el tipus de llistes (tancades -bloquejades o desbloquejades- o obertes), el sistema de vot (binari o preferencial) o el sistema de recompte i assignació d’escons (D’Hondt, Sainte-Laguë, Borda, etc).
Cada territori té la seva pròpia realitat i el sistema electoral s’ha d’adaptar les seves especificitats. En aquest sentit, cal tenir sempre present que un sistema de vot complex pot allunyar i excloure a part de la població de les urnes, fet que perjudica greument la representativitat.
En aquest post, ens centrarem en el sistema de vot i el corresponent disseny de la butlleta electoral per simplificar el focus del debat i evitar dispersar-nos amb la quantitat de variables que determinen un sistema electoral.
defugir de la lògica del vot útil
Abans hem dit que el disseny d’un sistema electoral té una càrrega política. En aquest cas, l’objectiu polític de la proposta que presentaré a continuació serà trencar la lògica del vot útil i donar més llibertat de vot a l’electorat, minimitzant l’augment implícit de complexitat que, tal i com hem vist abans, podria provocar un efecte negatiu en la participació.
Primer de tot, caldria triar entre llistes tancades -bloquejades o desbloquejades- i llistes obertes i, seguidament, escollir un sistema de vot binari o vot preferencial.
llistes obertes o tancades?
Respecte el tipus de llistes, hi ha forces polítiques que han volgut construir un imaginari col·lectiu de regeneració democràtica basat en l’ús de llistes obertes. Les llistes obertes donen més peu al personalisme, prioritzant carreres individuals a projectes col·lectius (en forma de partits, coalicions o agrupacions d’electors).
En la majoria d’ocasions, les candidatures individuals formaran part d’un partit o altre tipus de candidatura col·lectiva i aquesta pertinença sol condicionar la decisió de l’electorat (com succeeix a les eleccions al Senat). Això és regeneració democràtica?
En definitiva, descartaríem l’ús de llistes obertes perquè l’impacte en els resultats no compensa l’augment de complexitat resultant d’utilitzar aquest tipus de llistes (versus llistes tancades).
Per tant, hauríem de triar entre llistes tancades bloquejades (llista determinada per la corresponent candidatura col·lectiva) o desbloquejades (llista reordenable per l’electorat).
La confecció i (re)ordenació de llistes electorals es podria vehicular prèviament a través de processos de primàries obertes o similars, promoguts per les candidatures col·lectives que es presenten, i així s’evitaria complicar la votació i escrutini durant la jornada electoral. Això es podria regular mitjançant la llei de partits i no requeriria tocar la llei electoral.
En conclusió, optaríem per mantenir un sistema de llistes tancades bloquejades.
vot binari o preferencial?
Si ens decantem per utilitzar llistes tancades bloquejades i apliquem un sistema de vot binari, estaríem reproduint l’actual sistema electoral sense aportar cap millora. És a dir, l’electorat continuaria tenint l’opció de votar a una única força política, votar en blanc o abstenir-se.
Per capgirar-ho, caldria aplicar un sistema de vot preferencial i transferible que permetés ordenar les candidatures col·lectives per ordre de preferència i, en cas que la primera opció no obtingués representació, transferir el vot a la segona opció i així successivament (veure primera butlleta electoral d’exemple). Aquest sistema anul·laria la lògica del vot útil i permetria a l’electorat votar amb més llibertat i coincidència ideològica.
El problema que presenta aquest sistema de vot és l’augment de complexitat que resulta d’aplicar-ho. Davant d’aquest augment de complexitat, caldria avaluar si és possible realitzar canvis de disseny que permetin minimitzar aquest impacte negatiu abans de descartar-ho.
Una possible simplificació seria reduir les opcions a ordenar i limitar la votació a dues opcions (veure segona butlleta electoral d’exemple). En districtes uninominals (un únic guanyador), això es traduiria en un sistema de doble volta instantània (IRV) i, en districtes plurinominals (múltiples guanyadors), s’aplicaria un sistema de vot únic transferible (VUT).
Aquesta simplificació del sistema de vot reduiria l’efecte negatiu sobre la participació, tot i que implicaria sacrificar -parcialment- la llibertat de vot. La innovació democràtica mai hauria d’anar en detriment de la participació electoral i la comprensió del sistema de vot és clau en aquest sentit. En conjunt, quedaria un sistema bastant compensat.
Una alternativa a estudiar seria aplicar aquesta simplificació a través de butlletes electorals més similars a les actuals. A data d’avui, l’electorat vota a una única força política, col·locant la seva butlleta a l’urna. Es podria mantenir aquest tipus de butlleta electoral, habilitant una llista de la resta de forces polítiques a la cara posterior de la butlleta per marcar opcionalment una segona opció amb una creu.
En qualsevol cas, la implementació d’aquest sistema de vot preferencial i transferible simplificat resultaria en una gran millora de la qualitat democràtica. L’electorat podria votar, com a primera opció, a la força política amb la que se senti més identificat sense por de tirar el vot a la brossa i votar, com a segona opció, a la força política que li agradi i consideri que té més probabilitats d’obtenir representació, és a dir, la que hagués votat amb el sistema actual.
Pensamientos en abierto 